Tota la innervació de la mà arriba per troncs nerviosos que són canals de conducció elèctrica. Aquests  poden veure’s lesionats accidentalment per talls, compressió en diversos canals o bé, molt menys freqüent, per tumors. Els símptomes habituals són dolor de característiques neuropàtiques, formigueig, punxades o pèrdua de força.

El sd del túnel del carp és una de les malalties més freqüents en la nostra societat. Es presenta com un malestar amb menor sensibilitat a la mà, típicament nocturn. Pot provocar pèrdua de destresa per a realitzar les nostres activitats de vida diària, sobretot a primera hora del matí. El nervi medià es veu atrapat a nivell d’un túnel inextensible, limitat per un lligament fort anomenat llig transvers del carp  situat a la palma de la mà, i així s’afecta la seva conducció elèctrica habitual donant aquests símptomes desagradables.

El diagnòstic és clínic, l’electromiograma o l’ecografia ens ajuden a determinar la severitat de la compressió. El tractament sol ser quirúrgic, en funció de quin grau d’atrapament existeixi.

La beina que tapissa i nodreix els tendons flexors es diu beina sinovial.  Quan es fa més gruixuda, provoca una constricció que impedeix el lliscament fàcil dels tendons que flexionen els dits. El dolor pot ser limitant en fases agudes. Aquesta dificultat de pas es manifesta pel símptoma clínic del dit “en gatell" o “en ressort" doncs en vèncer la resistència es produeix un moviment digital brusc; en algunes ocasions el dit pot bloquejar-se  amb impossibilitat per a estirar-ho. Ens pot causar un dit flexe en l’intent de protegir-nos del dolor.

El diagnòstic és clínic. El tractament pot ser conservador, mitjançant infiltració o bé, quirúrgic, obrint la beina fibrosa que atrapael el tendó en la palma.

Són processos degeneratius molt freqüents de les petites articulacions de les mans molt freqüents. La base del polze s’afecta de manera preferent en dones de mitjana edat. En altres ocasions afecta els dits llargs provocant deformitat i engruiximent. Els símptomes són dolor i dificultat severa per a realitzar tota pinça i mobilitat. Són àltament limitants. Sovint es presenta en forma de brots de dolor.

El diagnòstic és clínic, la radiologia ens ajuda a classificar-lo. El tractament és ampli i individualitzat, sol ser satisfactori i abasta des del tractament amb ferulatge i infiltracions,  al quirúrgic mitjançant una artroplàstia de resecció o de substitució. Hi ha diferents tècniques per substituir l’articulació trapezi metacarpiana, sense implant o amb implant per a tractar la malaltia, millorar el dolor i la seva función.

Els traumatismes en dits i mans són les lesions més freqüents en els serveis d’urgències. Lesions esportives, laborals o caigudes casuals incideixen i afecten una població jove i activa. La prioritat en el tractament inicial correcte, funcional i que permeti una rehabilitació precoç ens ajudi a reincorporar-nos aviat a la nostra vida habitual. El tractament és ortopèdic en molts casos. A vegades, la cirurgia és necessària, quan les fractures no podem controlar-les amb embenats enguixats. És clar l’exemple de les fractures de radi distal on precisem una reducció controlada per artroscòpia i osteosíntesis amb placa per a tractar lesions associades i prevenir futures complicacions. En aquest sentit, els tractaments mínimament invasius han guanyat protagonisme i han sofert una autèntica revolució en el tractament quirúrgic i la recuperació funcional.

Els traumatismes tancats dels extensors dels dits solen tractar-se mitjançant ferulització. L’absència de tractament poden provocar un dit en martell i un dit en “ojal"o “boutoniere".

Per altra banda, sempre que hi hagi una ferida cutània cal sospitar una lesió tant de tendons com de nervis o vasos. El diagnòstic és senzill amb una correcta i precisa exploració. Es pot veure afectat tant el sistema flexor com l’extensor.

En cas de la lesió dels flexors, existeixen un nombre elevat de complicacions, per abús de mobilitat o per carència. El problema d’aquestes lesions es deu a la facilitat en la formació d’adherències que limiten el lliscament del flexor i provoquen una gran incapacitat funcional.

La tècnica de reparació ha de ser atraumàtica, amb material de sutura resistent i realitzada per un cirurgià amb experiència. Es precisa una mobilització activa parcial dels dits amb fèrules de protecció i serà imperatiu el “no” ús de la mà afecta. És molt important la rehabilitació postoperatòria per a aconseguir la mobilitat dels dits.

Polze i dits

Son també lesions molt comunes. Un dels mes freqüents és la lesió del lligament col·lateral cubital en el polze, coneguda com lesió del “guardaboscos” o polze de l’esquiador, després de caiguda sobre les mans, bastó o pilota. Ha de realitzar-se una exploració acurada ja que quan hi ha lesió total inestable del lligament és aconsellable la reparació quirúrgica.

Articulació interfalàngica: són molt freqüents i requereixen una correcta  immobilització en extensió per a la seva cicatrització. Sempre haurem de prevenir les rigideses que són altament freqüents per realitzar una incorrecta immobilització.

Canell

Les lesions lligamentoses del carp es presenten en traumatismes d’alta energia. Moltes vegades associades a fractures òssies. Realitzem el diagnòstic mitjançant l’exploració física, test radiològic en estrès i ressonància magnètica. L’artroscòpia la utilitzem de rutina, com una excel·lent eina en el tractament quirúrgic mínimament invasiu, amb poc dolor postoperatori i respectant la propiocepció del canell.

Aquesta malaltia es caracteritza per un tancament progressiu de la palma i dits de la mà deguda a una proliferació del col·lagen de la fàscia de la palma. Aquesta fibrosi causa retracció de la pell. Encara que no afecta els tendons ni nervis, aquests poden quedar atrapats en la fibrosi. No sol ser dolorosa però pot arribar a crear una gran incapacitat funcional. És una malaltia genètica, tot i que a més de la predisposició familiar existeixen altres factors que poden afavorir la seva aparició com són la diabetis, l’alcohol, el tabaquisme o traumatismes de repetició. Sembla estar en relació amb la isquèmia dels teixits. El tractament habitual és la cirurgia que permet eliminar el teixit fibròtic i tractar la pell amb penjalls cutanis per així permetre novament el moviment lliure i l’estirament dels dits.

Les malalties articulars inflamatòries, més conegudes com a malalties reumàtiques tenen predilecció per les articulacions de la mà i dits provocant sinovitis i artritis. La inflamació crònica afecta les estructures capsulo-lligamentoses i a llarg termini pot provocar deteriorament sever del cartílag articular.

El tractament mèdic pel reumatòleg té gran importància per a control dels brots inflamatoris. El tractament quirúrgic és molt efectiu davant una pobre resposta al tractament mèdic; es dirigeix en primer lloc a realitzar la sinovectomia en els focus inflamatoris, que és la causant de la malaltia. La cirurgia de parts toves per a alineació de les forces, tenodesis i capsuloplàsties són freqüents. Les pròtesis estan indicades en lesions articulars irreversibles on és imperatiu preservar el moviment, i les artròdesis o fixació les reservem pels casos de destrucció articular i luxació o inestabilitat severa.

Existeixen certes malalties funcionals relacionades amb la nostra activitat, moltes vegades deguda a sobrecàrrega o mal ús del nostre sistema múscul esquelètic. Una correcta exploració física, neurològica i de distonies, així com l’estudi exhaustiu de les mateixes ens ajuda a detectar desequilibris i prevenir futures lesions.